Els passats 25, 26 i 27 d’octubre (2023) es va fer a la Universitat de les Illes Balears (UIB) el IX Congrés de la Xarxa Espanyola de Política Social (REPS ESPAnet-Spain): Crisis globals i impactes locals: tendències i respostes públic-comunitàries per a una transició eco-social. El congrés va ser un èxit tant en assistència (més de 400 participants repartits en 20 panells temàtics) com per la qualitat de les ponències, les comunicacions i les sessions plenaris.
L’IGOP va comptar amb una àmplia representació. Presentem diverses investigacions en curs tant de tesis doctorals com de projectes competitius vigents. A continuació oferim un breu resum:
Tractant el cas de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), Francisco Ferraioli i Llorenç Soler, investigadors predoctorals a l’IGOP varen presentar “Evaluando barreras administrativas y prácticas de coproducción en la implementación de la implementación del Ingreso Mínimo Vital” on aprofundeixen en els problemes d’implementació de IMV. La conclusió provisional a què arriben és que el disseny de l’IMV va suposar considerables càrregues administratives sobre els potencials destinataris, accentuades per la sol·licitud digital obligatòria. Aquests reptes d’accessibilitat van provocar costos psicològics i d’aprenentatge significatius per als demandants, sovint vulnerables, que van afectar negativament la capacitat per processar la sol·licitud. Tot i això, expliquen que aquesta situació va impulsar els governs locals i les ONG a treballar activament per minorar el problema mitjançant pràctiques de coproducció col·laborativa, encara que algunes limitacions legals imposades pel govern central en un entorn multinivell dificulten en part aquests esforços de coproducció. El paper es va presentar al panell sobre “Els nous reptes a l’àmbit de rendes mínimes”, organitzat per Ana Arriba (UAH) i Laura Martínez (UN). El feedback va ser molt positiu, fins al punt que treballadors del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social es van interessar per la feina.
Pedro Manuel Bellón, investigador predoctoral a l’IGOP, presentava al congrés de la REPS 2023 la comunicació: Closing the gender gap? The labor market effects of extending paternity leave in Spain que s’emmarca dins del Projecte “Fairleave” liderat per Dani Marinova. A la presentació es van presentar els primers resultats de la investigació on s’estudia la situació laboral en què es troben les mares després de l’aparició del nou permís de paternitat. A més de poder exposar els resultats, en el marc dels debats de les polítiques feministes es va debatre quins tipus de polítiques públiques resulten més interessants per reduir les bretxes de gènere.
Manuel Alvariño Vázquez, investigador predoctoral de l’European University Institute i visitant aquest curs a l’IGOP, va presentar un capítol amb la coautoría de Margarita León titolat ‘Riding Social Investment Waves: Partisan Agreements in Unstable Economic Currents’. El capítol, part d’un llibre editat per Anton Hemerijck, argumenta que mentre persisteix la idea que l’estat de benestar espanyol és conservador i familista, hi ha hagut avenços importants en polítiques amb perspectiva de gènere, d’educació al llarg de la vida i de protecció inclusives, en línia amb el paradigma de la ‘Inversió Social’. Això s’explica perquè hi ha un relatiu consens entre diferents partits en què aquest és el model que cal seguir, el qual es reflecteix en la trajectòria de certes polítiques. Aquesta trajectòria, però, ha estat marcadament inestable, com representa l’època d’austeritat, a causa d’una economia molt cíclica afectada per un mercat laboral dualitzat i inestable. Així, són els cicles econòmics més que els canvis de govern els que tendeixen a explicar els vaivens en l’expansió o el retrocés de les polítiques socials a Espanya. El capítol va generar una gran atenció i discussió al panell 9 Southern European Welfare States coordinat per Marga León (UAB) i Matteo Jessoula (Universitat de Milan).
Matilde Cittadini, investigadora predoctoral a l’IGOP, presentava al congrés de la REPS 2023, al panel 15 ‘Los nuevos retos en el ámbito de las rentas mínimas y las prestaciones asistenciales’ amb les coordinadores Arriba Gonzalez de Durana i Martinez-Vito, la comunicació: “Integrating Intersectionality into Minimum Income Policy Design: A systematic literature review”. A la presentació es van exposar els resultats de la revisió sistemàtica de la literatura, que evidencien una bretxa significativa en el tema dels esquemes d’ingrés mínim, tant a nivell de disseny com a l’àmbit acadèmic, pel que fa a la integració de la teoria de la interseccionalitat. Això demostra la necessitat imperant d’incorporar aquest marc conceptual. A més, es va argumentar per què és important incloure la interseccionalitat als esquemes d’ingrés mínim.
Adriana Offredi, investigadora predoctoral a l’IGOP, presentava al panel 7 ‘La reconfiguración del modelo de cuidados’, coordinado per Raquel Martínez Buján, Lara Maestripieri, Sara Moreno Colom i Vicente Marbán Gallego, la comunicació: “Care and Minimum Income Policies: between Social Rights and Social Monetary Benefits“. La investigació analitza la condicionalitat de les polítiques europees de renda mínima des de la tensió que es genera entre el treball remunerat i el treball no-remunerat. Una tensió especialment present en perceptores de rendes mínimes dones, a llars monoparentals i amb menors a càrrec. Juntament amb l’exposició de la teoria de les capacitats com a marc de referència, es van exposar la metodologia i els resultats preliminars.
David Palomera, doctor en Polítiques Públiques per la UAB-IGOP, ha presentat els resultats i conclusions d’un article de la seva tesis, defensada el passat 4 de setembre. La comunicación portava per títol “Rastreando innovaciones en los cuidados de larga duración: un análisis del proceso de difusión y adopción de Buurtzorg en Cataluña y Dinamarca”. La difusió del model de Buurtzorg ha guanyat popularitat els darrers anys i a l’article s’analitzen els mecanismes del procés de difusió i com que el context institucional ha jugat un rol crucial en l’extensa adopció del model a Dinamarca (en oposició a l’escassa adopció) a Catalunya). L’article és dinterès per als camps de recerca d’Estat de Benestar i cures, administració pública, i política social i treball social.
Lara Maestripieri, investigadora ‘Ramon y Cajal’, ha presentat al congrés els resultats preliminars del projecte #VulnYouth, finançat per la fundació LaCaixa. La comunicació “Economic insecurity among Spanish Youth: its effect on mental well-being” es va presentar al panel 20 ‘Pobreza, desigualdad y redistribución’, coordinat per Alba Lanau i Olga Salido. La comunicació mostra l’impacte que la inseguretat té en la salut mental dels joves espanyols, incloent-hi dimensions relacionades amb el treball (precarietat) i la incapacitat d’assegurar-se un estàndard de vida digne. Al projecte de recerca van participar: Miriam Acebillo Baqué (CSIC), Matilde Cittadini (IGOP), Alba Lanau (UPF), Adriana Offredi (IGOP) i Karen van Hedel (University of Utrecht).
Finalment, Margarita León va presentar el seu llibre El Arte de Pactar. Estado de Bienestar, Desigualdad y Pacto Social (Catarata, 2023) i va moderar la sessió plenària sobre el Xè aniversari de la REPS en la que van participar Miguel Laparra, Ana Guillén i Gregrorio Rodríguez Cabrero.
A més de la intensa activitat acadèmica destaquem també la visita guiada a Valldemossa cortesia del mallorquí Llorenç i el fantàstic dinar a Ca Soler-Buades amb vista a la Serra de Tramuntana, gràcies! Ens va costar una mica tornar.
