La metròpoli post-covid. La contribució i els recursos de les ciutats de l’arc metropolità

Activitat: Jornada de debat
Data: 09/06/21 (de 11 a 13h)
Format: online
Inscripcions: tancades

Descarrega’t el programa: Programa Jornada (pdf)

Descarrega’t l’informe Segregació urbana i desigualtats intermunicipals a Mataró i la comarca del Maresme

Programa

11h. Benvinguda, presentació de la Jornada i dels seus objectius:

David Bote, alcalde de Mataró, Oriol Nel·lo, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i Laia Bonet, Tinent d’Alcalde d’Agenda 2030, Transició digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana, Ajuntament de Barcelona.

11:10h. Necessitats socials i recursos locals a les ciutats de l’arc metropolità.

Presentació de l’estudi: Ismael Blanco, director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universtitat Autònoma de Barcelona.

12h. El paper de les ciutats de l’arc metropolità en la sortida de la crisi:

  • Jordi Ballart, alcalde de Terrassa.
  • Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell.
  • David Bote, alcalde de Mataró.
  • Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.
  • Josep Mayoral, alcalde de Granollers.
  • Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès.

13h. Cloenda i conclusions de la Jornada.

Jordi Martí, President de la Comissió Executiva del PEMB i vicepresident de planificació estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Les ciutats de l’arc metropolità de Barcelona constitueixen un dels elements principals del sistema urbà de Catalunya. Tenen una llarga història, gairebé sempre més que mil·lenària, i van ser protagonistes principals del procés d’industrialització dels segles XIX i XX. Han estat i són també lloc d’acollida de les grans migracions que han permès el desenvolupament demogràfic i econòmic de la Catalunya contemporània. La seva existència fa possible que la regió metropolitana de Barcelona disposi no d’un sol centre, sinó d’una xarxa urbana rica i complexa.

En les actuals circumstàncies de crisi econòmica i social, l’actuació de les ciutats de l’arc metropolità ha estat vital per tal d’assegurar el benestar de la població. Al llarg d’aquest període particularment difícil han prestat i presten serveis no només als seus propis habitants sinó també a la ciutadania del conjunt de l’àmbit metropolità. Així mateix, per a la sortida de la crisi i el rellançament de l’activitat, l’impuls de localitats com Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès resulta essencial.

Tanmateix, aquest potencial xoca contra un important obstacle. Els recursos per habitant amb els que compten els ajuntaments de l’arc metropolità són del tot insuficients i notablement inferiors als que disposa no només la capital catalana, sinó molt municipis del seu entorn immediat. Es dóna així la paradoxa de que les ciutats de l’arc metropolità sostenen, amb recursos limitats, serveis imprescindibles per al conjunt del territori metropolità.

Davant d’aquesta situació, les ciutats de l’arc metropolità consideren imprescindible emprendre un debat sobre la seva contribució al desenvolupament i al benestar de la regió metropolitana i del conjunt de Catalunya. Fruit d’aquesta voluntat és la celebració de la Jornada La Catalunya post-COVID. La contribució dels recursos de les ciutats de l’arc metropolità.

En la Jornada es presentarà l’estudi Segregació urbana i desigualtats intermunicipals elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró. L’estudi exposa la realitat del fenomen de la segregació residencial a la regió metropolitana de Barcelona, tot posant-lo en relació amb la despesa que realitzen i els recursos dels que disposen les ciutats de l’Arc Metropolità. Tot seguit, a partir de les conclusions de l’estudi, es realitzarà un debat entre els alcaldes i alcaldesses de l’arc metropolità.