Ja disponible Innovació Social i Reducció de l’Estat del Benestar

Ja està disponible el llibre Innovació Social i Reducció de l’Estat del Benestar: Una anàlisi comparativa de l’educació i l’atenció a la primera infància a Europa i més enllà. El volum, recull els casos de Barcelona, Oslo, Seine-Saint-Denis, Venècia, Tòquio, Portsmouth i Tel Aviv per examinar-ne i qüestionar la capacitat d’aquestes iniciatives d’Innovació Social per abordar les desigualtats socials, especialment quan es tracta de l’àmbit de l’educació i l’atenció a la primera infància.

Des de principis de la dècada del 2000, la innovació social ha anat guanyant rellevància en els debats polítics i de recerca sobre les transformacions de l’estat del benestar. Tot i que la majoria de les innovacions socials han estat liderades per ciutadans, també han sorgit noves iniciatives impulsades per institucions. Però, quines són les implicacions de la innovació social per a l’equitat i el benestar? Com es produeix l’aprenentatge en les polítiques públiques a partir de la innovació social en diferents règims de benestar? Com pot la política ser, alhora, receptiva a la diversificació de necessitats i garantir l’equitat i la universalització?

Social Innovation and Welfare State Retrenchment examina aquestes preguntes centrant-se en l’educació i la cura en la primera infància (ECEC, per les seves sigles en anglès), un àmbit on l’estat del benestar no ha aconseguit consolidar una cobertura universal, on la inversió social és clau per a la igualtat d’oportunitats i on les influències interseccionals en diverses dimensions de la desigualtat, com l’educació i les qüestions de gènere, són centrals. Aquest llibre presenta un disseny de recerca original per estudiar el procés d’institucionalització de la innovació social en l’ECEC en diversos contextos d’Europa i més enllà, oferint evidència de com la interacció entre innovació social i política pública afecta profundament l’equitat i el benestar dels ciutadans en economies capitalistes avançades.

Actualment, l’accés als serveis d’ECEC varia a nivell global: mentre que alguns països compten amb una cobertura gairebé universal, d’altres encara lluiten per assolir nivells òptims d’inscripció en projectes escolars. Diversos governs han inclòs la universalització d’ECEC en les seves agendes polítiques i, actualment, la Unió Europea està considerant introduir com a objectiu per al 2050 un llindar del 50% de participació en educació per a infants menors de tres anys. Tanmateix, la qüestió de com assolir un nivell significatiu d’ús d’ECEC segueix sense resposta, especialment tenint en compte que les preferències i necessitats de les famílies implicades poden ser extremament diverses.

Una possible solució per millorar les polítiques és considerar els serveis alternatius promoguts per ciutadans, que busquen oferir solucions per a necessitats que ni el mercat ni l’estat han pogut cobrir amb la seva provisió actual. En aquest sentit, la innovació social pot inspirar la innovació política i promoure la diversificació dels serveis dirigits a menors de tres anys, adaptant-se millor a la creixent diferenciació de necessitats familiars. En alguns casos, aquesta diversificació busca atendre les necessitats i preferències específiques de les famílies, reconeixent que un enfocament uniforme basat en serveis tipus escola pot no ser adequat. En d’altres casos, és el resultat dels esforços de la societat civil davant la manca d’acció de l’administració pública per augmentar la cobertura.

Com a resultat del procés combinat d’expansió de les polítiques públiques d’ECEC i de diversificació mitjançant iniciatives de base, els serveis d’ECEC inclouen actualment una àmplia gamma de programes, com ara escoles bressol a temps complet o a temps parcial, espais familiars, grups de criança, cuidadores infantils, programes de suport a la criança; des de serveis educatius basats en iniciatives tipus escola fins a la cura a la llar (amb una variació interna significativa). Aquesta diversificació, que no sempre és proporcionada per l’administració pública, reflecteix la necessitat d’oferir ECEC de qualitat, accessible i adaptada a tots els infants i famílies, independentment del seu origen o circumstàncies.

Els casos inclosos en el llibre no només són diversos pel que fa a la posició de cada règim de benestar, sinó que també ofereixen el disseny de recerca més efectiu per estudiar el procés d’institucionalització de la innovació social (vegeu la Taula 1), és a dir, el grau en què les iniciatives impulsades per ciutadans han estat integrades en l’oferta pública d’ECEC. En quatre dels casos (Oslo, Seine-Saint-Denis, Venècia i Tòquio), l’anàlisi dels autors/es mostra com la institucionalització de la innovació social pot fomentar serveis públics millor integrats que responguin a la diversitat de necessitats familiars. En els altres tres casos (Portsmouth, Barcelona i Tel Aviv), el focus se centra en com la innovació social omple un buit deixat pel mercat i l’estat, demostrant la seva capacitat per satisfer les necessitats familiars en contextos de provisió pública limitada. Aquests últims casos mostren el gran potencial analític d’estudiar el procés d’institucionalització mentre està en curs.

El llibre analitza les diferències en els enfocaments de provisió d’ECEC i ressalta la importància d’estratègies específiques de context per assolir resultats òptims per als infants petits i les seves famílies. També aborda com i fins a quin punt les autoritats públiques formulen polítiques innovadores d’ECEC aprenent de diverses experiències d’innovació social per respondre millor a les necessitats de cura infantil. Finalment, el llibre revisa els riscos associats amb la innovació social, així com els desafiaments per a les polítiques d’ECEC i les dinàmiques d’institucionalització en un context de reducció de l’estat del benestar, discutint les implicacions derivades de la capacitat de les iniciatives socials per abordar les desigualtats socials.

La fragmentació dels sistemes d’ECEC i la seva manca d’universalitat generen desigualtats significatives en l’accés en la majoria dels casos observats. En un context de creixent complexitat social, universalitzar l’ECEC probablement requerirà la diversificació de l’oferta per abordar diferents necessitats i demandes. L’anàlisi recollida en el llibre mostra que l’impacte de les diferents estratègies d’institucionalització de la innovació social en ECEC tendeix a dependre del tipus de règim de benestar en el qual estan integrades. La regulació i finançament públic són eines necessàries per garantir accés igualitari i alta qualitat en aquesta diversitat.

La innovació social ha ajudat a augmentar la cobertura limitada i ha aportat nombrosos beneficis, alhora que ha respost a una àmplia gamma de problemes. Tanmateix també pot comportar desafiaments i riscos inherents segons com es reguli. Si els esquemes d’innovació social no garanteixen un accés equitatiu als seus serveis, aquests riscos poden manifestar-se en forma d’exclusió de certs grups, cosa que pot conduir a la polarització social, la fragmentació o fins i tot a una caiguda en la qualitat dels serveis oferts, augmentant així les desigualtats socioeducatives.