caesen

Les ràdios lliures i comunitàries durant la Covid 19

Les ràdios lliures i comunitàries durant la Covid 19

Pel seu horitzó de possibilitats emancipadores, la radiodifusió va captivar imaginacions des del seu naixement. Ja a la dècada dels 30, Bertolt Brecht i Walter Benjamin van intuir el potencial de la ràdio per construir una comunicació horitzontal que donés veu a aquells que no la tenien. El primer va defensar «constituir els ràdio oients en proveïdors» dels seus continguts (2003: 13) i el segon, «que a la ràdio li interessa posar el micròfon davant de qualsevol persona» (2015: 375). I malgrat que el medi es va anar convertint en una eina al servei d’estats i grups empresarials, és possible trobar un fil emancipador que ens portaria des de les primeres comunitats de radioaficionats, a emissores com la KMPX de Sant Francisco, passant pels ràdio-clubs obrers d’Alemanya, Ràdio Carolina i altres emissores pirates de la Mar del Nord, o Radio España Independiente -la Pirenaica-, fins arribar al moviment de les ràdios lliures i comunitàries.

Aquestes últimes són la forma particular que van adoptar a Europa les emissores impulsades per grups socials estretament connectats als Nous Moviments Socials i la Nova Esquerra post-maig del 68, a partir de la segona meitat de la dècada de 1970. Des del seu origen en plena efervescència social, el paper transformador d’aquestes experiències ha anat més enllà del potencial discursiu i fins i tot de la possibilitat de convertir el receptor en emissor: l’ús emancipador dels instruments de la comunicació per part dels col·lectius socials s’ha vist reflectit també en el tipus d’organització i funcionament que han adoptat a cada moment històric. En ells es reuneixen el consum i la producció, el seu model organitzatiu tendeix a l’horitzontalitat i autogestió, en la producció trobem autonomia, cooperació, autoformació, convivència, la renúncia al lucre, l’ètica en el finançament i, amb el temps, la preocupació per utilitzar el programari lliure i llicències creative commons (Reguero, 2017).

El moviment de les ones lliures va arribar a Espanya fortament inspirat per les experiències d’Itàlia i França, amb un tipus de projectes, que ràpidament s’estendrien per Europa occidental com a resposta a una situació de «anomia comunicacional», ja que sembla que aquest tipus d’emissores van néixer com a resposta a una tensió existent entre valors de la cultura dominant socialment desitjables i els mitjans normalitzats per accedir-hi (Pérez Martínez, 2017).

En escriure aquestes línies, en ple rebrot de la Covid-19, la situació legal de les ràdios lliures i comunitàries a Espanya segueix marcada per la falta de regulacions que permetin la seva normalització i desplegament, però sobretot, que respectin el seu caràcter autogestionat. Però l’evasió de les diferents administracions per garantir el dret de la ciutadania a les ones no frena l’acció col·lectiva: diversitat de persones i organitzacions socials s’han servit de la tecnologia lliure i comunitària per emetre i coordinar-se a escala regional, estatal i internacional, oferint informacions i veus alternatives durant la crisi sanitària provocada pel coronavirus.

En els moments més crítics del confinament provocat per la primera onada entre març i maig de 2020, les emissores comunitàries, des de la Xarxa de Mitjans Comunitaris (ReMC) van llançar el setmanal El otro coronavirus, amb la col·laboració activa de membres d’Onda Color, de Màlaga, Cuac FM, de La Corunya o Radio Vallekas, de Madrid, entre altres; mentre que les ràdios lliures, per iniciativa d’Ágora Sol Radio, van organitzar tres Cadenazos Ibèrics, superant deu hores de durada cadascun. En aquests cadenazos, més de 20 emissores i podcasts de tot l’Estat espanyol van formar xarxa per reflexionar sobre els diferents impactes socials i econòmics de la Covid-19, entre elles, Radio Almaina, de Granada, Ràdio Aktiva, d’Alcoi, Radio Malva, de València, Radio La Granja, de Saragossa, Radio BronkaContrabanda i RSK des de Barcelona. En aquesta mateixa ciutat (1), la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB) també va realitzar programació centrada en el coronavirus.

En un context en què a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació generalistes van proliferar els discursos d’odi, les fake news i la desinformació, aquestes iniciatives comunicatives van apostar per recuperar, un cop més, punts de vista i veus absents en les narratives mediàtiques generalistes. D’una banda, a les diferents edicions d’ El otro coronavirus es van tractar temes com la situació de les persones i els barris més desfavorits, els plans de desconfinament, l’Ingrés Mínim Vital, els efectes de l’alcoholisme en un context tan complicat, les diferents xarxes de suport mutu que van sorgir durant el confinament, etc. D’altra banda, cadascun dels cadenazos ibèrics va girar al voltant d’un eix temàtic. El primer sobre el paper dels mitjans lliures davant la «nova anormalitat», el segon es va centrar la importància de les xarxes de suport mutu i el tercer, que es va celebrar enllaçant amb una iniciativa semblant a Amèrica Llatina, es va dedicar a el paper de les dissidències i les lluites socials a la “nova normalitat”. Un quart cadenazo, aquest internacional, “Desenmascarando el colonialismo“, va ser organitzat l’11 d’octubre amb diferents emissores d’Amèrica Llatina.

Totes aquestes estratègies de coordinació i experiències d’empoderament comunicatiu mostren que, tot i les dificultats tècniques i econòmiques, els mitjans lliures i comunitaris són presents en els moments en què les seves comunitats més els necessiten. No obstant això, a causa del ja de per si fràgil sosteniment d’aquests projectes, els efectes econòmics, socials, polítics i sanitaris de la «nova normalitat» estan obligant aquestes ràdios a adaptar-se i buscar noves sortides, ja que moltes han vist augmentat el risc de desaparèixer. La seva forta dependència del treball voluntari i de les quotes de socis posa sobre la corda fluixa totes aquestes emissores, en un context marcat per la pandèmia de la Covid-19. Una travessa més per a aquests col·lectius socials que ja compten amb mig segle d’existència a Espanya tot i la persecució i la inacció administrativa, mostrant que una altra comunicació, des de i per a la ciutadania, és possible.

.

[1] A Barcelona destaca també el projecte audiovisual La Veïnal, que ha ofert reportatges sobre la vida en el context de la pandemia.

 

José Emilio Pérez Martínez (Sorbonne Université)
Red de Investigación en Comunicación Comunitaria, Alternativa y Participativa (RICCAP)

Núria Reguero (Institut de Govern i Polítiques Públiques – UAB)
Red de Investigación en Comunicación Comunitaria, Alternativa y Participativa (RICCAP)

 

REFERÈNCIES

Benjamin, W. (2015). Radio Benjamin, Madrid, Akal.

Brecht, B. (2003). «Teorías de la radio (1927-1932)», en Revista de Economía Política de las Tecnologías de la Información y Comunicación, V (2), págs. 5-16.

Pérez Martínez (2017). «¿Por qué las radios libres invadieron nuestro dial? Reflexiones sobre el concepto de anomia comunicacional como origen de prácticas de comunicación alternativa (1976-1989)», en Estudios sobre el mensaje periodístico, 23 (1), págs. 519-534.

Reguero, N. (2017). Polítiques públiques i sostenibilitat dels mitjans lliures a Amèrica Llatina i la Unió Europea : de les ràdios lliures als comuns digitals . Universitat Autònoma de Barcelona: Institut de Govern i Polítiques Públiques.

 

Enllaços d’interès

El Otro Coronavirus
https://cuacfm.org/radioco/programmes/el-otro-coronavirus/

Primer Cadenazo Ibérico de Radios Libres
http://podcast.radiobronka.info/1er-cadenazo-iberico-de-medios-libres/

Segundo Cadenazo Ibérico de Radios Libres
http://podcast.radiobronka.info/ii-cadenazo-iberico-de-las-radios-libres/

Tercer Cadenazo Ibérico de Radios Libres
http://podcast.radiobronka.info/tercer-cadenazo-radial-salud-y-vida-para-todxs/

RED DE MEDIOS COMUNITARIOS (REMC)
https://medioscomunitarios.net/

RED DE INVESTIGACIÓN EN COMUNICACIÓN COMUNITARIA, ALTERNATIVA Y PARTICIPATIVA (RICCAP)
https://www.riccap.org/es/

FORO EUROPEO DE MEDIOS COMUNITARIOS
http://cmfe.eu/

By IGOP

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies