Major proliferació d’iniciatives procomú a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb una distribució desigual entre barris i sectors econòmics
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presenta una major proliferació d’iniciatives procomú amb una distribució desigual entre els barris i els sectors econòmics. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), ambdós de la Universitat Autònoma de Barcelona, que analitza la distribució territorial d’iniciatives procomú a l’AMB.
Analitzant les iniciatives urbanes procomú a l’AMB
La crisi financera de 2008, les polítiques d’austeritat que la van seguir i les protestes urbanes a tot el planeta durant 2011 (Primavera Àrab, 15M, Occupy Wall Street, etc.) van revelar la incapacitat dels governs per satisfer les creixents necessitats socials de la població i, al mateix temps, van donar lloc a l’aparició de noves respostes liderades pels ciutadans que oferien solucions al marge de l’Estat i el mercat. Aquest estudi analitza la concentració i articulació territorial de les iniciatives procomú liderades pels ciutadans a l’Àrea Metropolitana i les seves implicacions, en termes de desenvolupament territorial i justícia socioambiental.
Distribució desigual de les iniciatives urbanes procomú al territori i per sectors
Els resultats de l’estudi mostren que les iniciatives caracteritzades per una participació ciutadana activa en la producció, el consum i la presa de decisions (iniciatives procomú) representen el 51% del total de 1,160 iniciatives ciutadanes assignades dins de l’AMB. L’estudi considera les iniciatives procomú com aquelles que tenen una dimensió prossumidor, és a dir, quan el bé o servei és produït pels propis usuaris almenys en alguna fase del procés productiu, que inclou la seva governança. Geogràficament, el 40% de les iniciatives procomú es concentren a la ciutat de Barcelona, tot i que també es van trobar importants agrupacions en els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat de Vallès, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. “Aquesta concentració desigual s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar polítiques territorials”, explica l’equip IGOP/ICTA-UAB. Si tenim en compte el seu sector econòmic, el 50% de les iniciatives procomú es troba en els sectors de “agroecologia, energia i medi ambient” i “cultura i oci”, mentre que en els sectors de “tecnologia i logística” (4%) i “habitatge” (6%) són menys dominants. Aproximadament un terç d’aquesta activitat es porta a terme en col·laboració amb el govern, que és principalment local.
Els procomuns urbans tenen un impacte positiu, però encara hi ha un camí per recórrer
Segons l’equip IGOP/ICTA-UAB, la majoria de les iniciatives procomú contribueixen a la promoció d’un desenvolupament local social i ambientalment transformador, cap a una major redistribució, benestar i integració dels grups vulnerables. També es destaquen les experiències reeixides de col·laboració i coproducció amb l’administració pública, especialment en veïnats i municipis amb major història d’organització popular liderada per ciutadans.
Tot i així, hi ha la necessitat d’un canvi en la forma en què les autoritats públiques es relacionen amb el territori. Aquest canvi es pot sintetitzar en tres punts. Primer, la formulació de polítiques requereix una nova experiència en gestió pública que pugui aprofitar al màxim l’autoorganització ciutadana i els usos col·lectius. En segon lloc, és important distingir les similituds i diferències entre el sector de l’economia social i solidària en el seu conjunt, i les iniciatives procomú. Finalment, existeix la necessitat de promoure una cultura administrativa (per exemple, entre els encarregats de la formulació de polítiques públiques i els tècnics que les implementaran) mitjançant la qual el suport governamental als projectes ciutadans no signifiqui la subordinació, control o apropiació d’aquests per part del govern. En aquest sentit, un canvi important seria la simplificació dels procediments administratius i la promoció de mesures ad hoc per a garantir, o al menys no obstaculitzar, les iniciatives procomú (per exemple, en el cas de grups de cura infantil, les llicències requerides fan que l’organització col·lectiva dels participants sigui més difícil).
Dit això, el propòsit de les polítiques serà diferent depenent de si existeix una massa social crítica, o no. En el primer cas, el paper serà d’acompanyament i facilitació. En el segon, val la pena explorar accions alternatives com la capacitació, la difusió del coneixement o la generació d’oportunitats per compartir idees i experiències. Aquestes accions crearan un impuls al voltant de la participació ciutadana i, a la vegada, contribuiran a una millor implementació i efectivitat de les futures polítiques territorials. La forma en què s’implementen les polítiques també és important, així com la creació d’espais municipals i supramunicipals que funcionin independentment del context polític i donin continuïtat i contribueixin a la implementació d’aquestes polítiques. En aquesta línia, és important tenir tècnics al territori que treballin directament amb les iniciatives i entitats procomú, i així comprendre les seves necessitats úniques i el seu potencial per a la gestió pública.
Per a més informació, consulteu el lloc web del projecte: : http://blogs.uab.cat/coproduccioprocomu/
