El passat 04 d’octubre es va reunir el Grup de treball “Avaluació, Participació i Democràcia: una ullada a Iberoamèrica”, que organitzem des del Grup d’Anàlisi, Gestió i Avaluació de Polítiques Públiques, en el VII Congrés GIGAPP realitzat a la ciutat de Madrid. Els coordinadors d’aquest espai van ser Carolina Muñoz-Mendoza i Ramon Canal Oliveras, investigadors de IGOP.
En l’ocasió vam conèixer els treballs del professor Alcides Gussi de la Universidade Federal do Ceará al Brasil, que va exposar la seva proposta “Abordatge antropològic de l’avaluació de polítiques públiques”, aprofundint en els enfocaments teòrics, alternatives metodològiques i una experiència etnogràfica d’avaluació de dos programes de microcrèdit del Banc d’Nord-est del Brasil. Per la seva banda, l’avaluador Joan Carles Sanz del projecte “Enfortiment de Capacitats en Avaluació” (FOCEVAL) de l’Institut Alemany d’Avaluació de la Cooperació i Desenvolupament (Deval) va presentar l’experiència d'”Avaluació participativa dels protocols de prevenció i atenció al càncer de la Caixa Costarricense de la Seguretat social “implementada pels representants de la Juntes de salut de la Costa Carib de Costa Rica en conjunt amb el personal dels serveis locals de salut, amb suport del projecte FOCEVAL. Finalment, el professor Edgilson Tavares d’Araújo, de la Universidade Federal do Recôncavo dóna Bahia al Brasil, va exposar sobre “Metodologia d’avaluació argumentativa” i les possibilitats que ofereix aquest mètode per aprofundir en el discurs dels actors socials com a element central de l’avaluació de polítiques.
Els tres treballs presentats van permetre qüestionar els paradigmes d’avaluació predominants o “hegemònics”, que no faciliten la inclusió d’actors socials a les avaluacions, les seves necessitats, contextos, discursos i perspectives. D’aquesta manera, es concloïa que l’enfocament participatiu, traduït en mètodes i eines concretes com les exposades, pot complementar les avaluacions tradicionals i enfortir els processos de polítiques públiques mitjançant la incidència ciutadana. No obstant això, hi ha encara una sèrie d’obstacles que afrontar, especialment pel que fa a posicionar aquestes eines en els contextos polítics, tècnics i dels mateixos avaluadors i avaluadores. Així com també la generació de mecanismes que facilitin l’ús efectiu dels resultats d’aquestes avaluacions, la qual cosa exigeix seguir aprofundint en l’abast teòric-metodològics polítics i pràctics que aquest tipus d’experiències tenen.
