Codis comuns urbans (CCU). Eines per a l’esdevenir-comú de les ciutats
Activitat: Seminari presentació online
Data i hora: 01/06/21 (17:00h)
Streaming: Inscripció prèvia
Programa: Seminari Códigos Comunes
Programa:
Benvinguda i presentacions
Presentació hipòtesis CCU:
- Ana Méndez de Andes, Arquitecta urbanista.
- Mara Ferreri, Geògrafa.
- David Hamou, Sociòleg.
- Edurne Baguè, Antropòloga.
Aportacions de la fila 0.
Discussió general.
En l’experiència del municipalisme a Espanya -controvertida i complexa en molts aspectes- hem vist la generació de plans estratègics, programes i fins i tot ordenances que incorporen el concepte de ‘comuns urbans’ a les polítiques de govern local i la seva gestió administrativa. L’assalt institucional a les ciutats per part de moviments i espais socials no professionals de la política – les ciutats del canvi que van sorgir després de les eleccions de 2015 – ha resultat ser un cicle curt que, no obstant, ha deixat nombrosos aprenentatges.
Davant la temptació d’assumir – amb un ja us ho vaig dir – el fracàs del projecte municipalista, ja sigui per dedicar-se exclusivament a esferes de més alt poder o, tot el contrari, per tornar a un fora del què no hauríem d’haver marxat, creiem que hi ha altres camins. La nostra proposta de pensar les eines jurídiques que donen forma i acompanyen el desenvolupament dels comuns urbans, això que anomenem «codis comuns», parteix de la convicció que el projecte municipalista és, primer de tot, un projecte col·lectiu que es construeix més enllà, i més aprop, dels contextos electorals. L’aposta és, per tant, instituir maneres d’«organització social» capaçes de donar respostes en comú a necessitats i fragilitats col·lectives. Identificar i pensar col·lectivament els codis comuns que configuren aquestes institucions socials hauria de servir per entendre que no es tracta d’opcions individuals o de projectes aïllats, sinó de realitats practicables i replicables, capaces de situar-se no ja com a possibles «socis» de l’Estat que assumeixen les lògiques de mercat, sinó com un engranatge social de transformació radical que faci possible l’esdevenir comú d’allò públic, i la subordinació al social del mercantil.
A partir de la presentació de les hipòtesis polítiques apuntades en les conclusions del llibre “Codis comuns urbans. Eines per a l’esdevenir-comú de les ciutats”, aquest seminari es proposa analitzar la rearticulació entre el públic i el comú al voltant de tres preguntes clau; Quin tipus de rearticulació entre l’esfera sociocomunitària i l’esfera pública-estatal s’han produït al voltant dels comuns? Com seria possible generar espais capaços de superar la dicotomia col·laboració-conflicte entre organitzacions municipalistes i moviments, o les posicions dins-fora pel que fa a la institució pública? Quines eines i quins models de democratització cal aplicar en la construcció d’aquests espais?