Els Casals Cívics i Comunitaris es consoliden com a espais clau de cohesió social davant la vulnerabilitat i la solitud

  • Un estudi amb participació IGOP-UAB dirigit pel catedràtic Ismael Blanco, analitza el paper de les infraestructures socials per reforçar la cohesió social, la participació ciutadana i la inclusió en entorns de vulnerabilitat urbana.
  • L’acte de presentació de CIVICOM. Els Casals Cívics i Comunitaris: motors comunitaris contra la vulnerabilitat urbana, va comptar amb el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno i el Director General d’Acció Comunitària i Innovació Social, Jaume Romero.

21/09/26

L’estudi CIVICOM, presentat el passat 17 de setembre, ha estat impulsat pel Departament de Drets Socials i Inclusió amb la participació de l’IGOP-UAB, l’Institut Metròpoli i la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i analitza el paper dels casals cívics i comunitaris (CCC) i les cases del mar (CM) com a infraestructures socials amb capacitat per reforçar la cohesió social, la participació ciutadana i la inclusió en entorns de vulnerabilitat urbana.

La recerca ha combinat metodologies quantitatives i qualitatives analitzant les dades dels 124 CCC i CM existents a Catalunya, realitzant estudis de cas als equipaments de Lleida, Sabadell-Rogelio Soto, Salt-Les Bernardes i Badalona-Sant Roc, i desenvolupant un procés participatiu amb professionals, administracions, entitats i experts.

Principals conclusions

Les conclusions de l’estudi, evidencien que els Casals Cívics i Comunitaris funcionen com a autèntiques infraestructures socials de proximitat, capaces de generar vincles, reforçar les xarxes comunitàries i contribuir a reduir les desigualtats. Més del 70% dels centres indiquen que la seva activitat afavoreix la creació de noves relacions socials, el sentiment de pertinença i la cohesió comunitària.

La recerca també mostra que la xarxa de Casals Cívics i Comunitaris té una implantació especialment significativa als territoris amb més necessitats socials. Gairebé dos terços dels equipaments es localitzen en barris de renda baixa o mitjana-baixa, fet que reforça el seu paper com a eina de cohesió social, justícia territorial i proximitat.

Pel que fa al benestar comunitari, l’estudi destaca la contribució dels casals a la lluita contra la solitud no volguda, especialment entre la gent gran. Els equipaments esdevenen espais de trobada, escolta, suport mutu i participació que contribueixen a prevenir situacions de vulnerabilitat i a reforçar les xarxes de relació de l’entorn més proper.

L’estudi assenyala igualment la versatilitat dels Casals Cívics i Comunitaris, la seva capacitat d’adaptació a noves necessitats i el seu arrelament territorial com a factors clau per generar comunitat i donar resposta als reptes socials dels barris. Alhora, identifica oportunitats de millora per ampliar la participació de joves, famílies i persones d’origen divers, així com per reforçar la connexió amb la resta d’agents i serveis del territori.

Les conclusions de CIVICOM apunten que els Casals Cívics i Comunitaris ja exerceixen una funció efectiva de cohesió social i disposen d’un ampli potencial per continuar reforçant les xarxes comunitàries, promoure el benestar i contribuir a construir barris i municipis més inclusius i resilients.

Per saber més

Les conclusions poden consultar-se a la publicació resultant publicada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya: número 23 de la col·lecció “Estudis de Recerca Digitals” amb el títol Els casals cívics i comunitaris: infraestructures socials contra la vulnerabilitat urbana

L’EAPC també ha publicat un brífing de polítiques d’aquest projecte de recerca centrat en els resultats i les recomanacions, per facilitar-ne la difusió.