A les portes de la primera onada de calor de l’estiu, amb la què bona part del país assolirà temperatures de 40°C i les nits tropicals seran generalitzades (amb mínimes per sobre dels 20°C), una investigació en curs de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB (IGOP) confirma que l’exposició a la calor va per barris. A l’àrea metropolitana de Barcelona, els residents dels barris més desafavorits suporten de mitjana 1°C més que els dels barris més benestants. Aquesta diferència pot ser crítica per a la salut: un grau centígrad marca la frontera entre una nit en la què el cos es recupera i una nit tropical que posa el cos sota un estrès constant.
L’estudi, emmarcat en el projecte ADIS (Adaptació al Canvi Climàtic en Barris Desafavorits), ha analitzat dades del calorós estiu del 2022. Els resultats mostren que els barris amb rendes més baixes, amb alta densitat urbana i configurats per polígons d’habitatges registren sistemàticament les temperatures més altes. Aquesta associació s’ha trobat creuant l’Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU) desenvolupat per l’Institut Metròpoli amb dos indicadors de temperatura: la Temperatura Superficial del Sòl (LST), mesurada amb dades de satèl·lit, i l’Índex Universal de Clima Tèrmic (UTCI), que estima el confort tèrmic real que percep una persona. En tots dos casos es troba una correlació positiva entre la vulnerabilitat urbana i l’exposició a les altes temperatures.
Més de 905.000 persones atrapades en “punts calents”
La recerca localitza 77 barris -el 28,6 % del total metropolità- on conflueixen vulnerabilitat social i calor extrema (llistat annex). Hi viuen més de 905.000 persones —el 27 % de la població metropolitana—concentrades als eixos del Llobregat (L’Hospitalet, Cornellà, el Prat, Sant Boi) i del Besòs (Sant Adrià del Besòs, Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet, alguns barris de Badalona). Tots comparteixen el mateix perfil: edificis antics i mal aïllats, carrers sense ombra i una població amb ingressos i estudis per sota de la mitjana.
Petició de polítiques públiques específiques
Conscients que les onades de calor ja no son fenòmens excepcionals sinó que configuren una nova normalitat, els investigadors insten les administracions a actuar per no condemnar els més desfavorits a haver de suportar una calor cada vegada més extrema. Advoquen per una discriminació territorial positiva: les inversions en refugis climàtics, arbrat, paviments reflectants i millora d’habitatges s’han de concentrar en aquests punts calents.
En aquest sentit, el Catedràtic de Geografia i responsable de la investigació, Marc Parés, apunta que “l’actual llei de barris és una gran oportunitat per impulsar polítiques climàtiques als barris més vulnerables” a més, afirma que “el Pla de Barris de la Generalitat ha de permetre ampliar els refugis climàtics i l’escassa infraestructura verda d’aquests territoris, però també ha de destinar recursos a millorar l’eficiència energètica dels edificis i entrar als habitatges per dignificar les condicions de vida de la seva població”. Adverteix, però, que cal utilitzar els mecanismes previstos en la mateixa llei de barris per garantir que aquestes millores, que han de tenir un caràcter integral, no generin dinàmiques perverses de “gentrificació verda”, evitant que s’encareixi el preu dels lloguers i que s’acabi provocant l’expulsió de la població vulnerable que es vol protegir.
La bretxa d’adaptació agreuja la injustícia
L’estudi també adverteix que l’exposició real pot ser encara més gran. Els residents d’aquests barris no només viuen en un entorn més càlid, sinó que tenen molta menys capacitat per protegir-se’n:
- Molts llogaters no poden instal·lar aire condicionat.
- Bona part de la població treballa a l’exterior (construcció, repartiment, neteja) sense climatització.
- Fins i tot quan l’aire condicionat és una opció, no poden assumir la factura elèctrica.
En aquest sentit, l’investigador de l’IGOP Andrei Turlea denuncia que “la bretxa real d’exposició és molt més gran del què estem mesurant: un resident d’un barri desfavorit no només viu en un entorn més càlid, sinó que potser treballa al carrer sota el sol i torna a casa a un habitatge que sovint és un forn”.
Un patró estructural a tot l’Estat
La mateixa recerca s’ha desenvolupat a les principals àrees metropolitanes espanyoles i demostra que aquesta situació no és exclusiva de Barcelona. A Madrid, més de 2 milions de persones viuen en condicions similars a Vallecas, Carabanchel i Usera. València i Sevilla presenten el mateix patró, amb centenars de milers de residents atrapats en àrees urbanes històricament segregades i amplificadores de la calor.
Aquest estudi es troba en fase d’elaboració, es comparteix ara davant la urgència de la crisi actual. L’IGOP-UAB és un centre de recerca en polítiques públiques. El projecte ADIS està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
