Sessió 19
Polítiques publiques, polítiques socials i filantropia: on són els límits?

Objectius:

En el discurs dominant els darrers 20 anys sobre les polítiques publiques i específicament de determinades polítiques socials, la frase dominant ha estat que el sistema fiscal no podia suportar la càrrega dels de la demanda creixent de recursos per a polítiques socials, amb una demografia envellida i amb un sistema fiscal poc eficient.

Mentre es produïen aquest canvis en l’estat del benestar: crisis fiscal de l’estat, polítiques neoliberals, gestió privada de serveis públics per reduir-ne el cost, ha augmentat la filantropia i les polítiques fiscals per promoure-la.

Només en els darreres setmanes, a França a arrel del moviment “armilles grogues” s’ha vist que aquestes limitacions pressupostàries, fins ara insalvables, es resolien políticament, només amb l’excepció de no tocar els impostos a les grans fortunes.

Com mostra, la filantropia representa ara a Espanya el 0,04%del PIB, davant el 0,11% de França o el 0,45% de UK, o el 1,45% a USA: la regulació fiscal, el paper de l’estat com a prestador de serveis o la cultura de la cooperació mútua en són part de l’explicació d’aquestes xifres. En tots els casos, aquesta filantropia l’aguanten petites aportacions de 100 a 200€ de milions de persones.

Tots nosaltres som socis d’alguna ONG, hem fet una donació a Arrels o hem participat en alguna campanya de crowdfunding; els ingressos privats de les fundacions de la societat civil han crescut de manera molt significativa en algunes organitzacions  fins a arribar a ser el alguns casos, com a una eina de independència d’avant el sector públic; és el cas de AI, de Greenpeace, però també l’Oxfam Intermon o MSF durant el darrer mandat d’Aznar, en el que van renunciar al finançament púbic.

Ara bé, quan parlem de polítiques socials, i de drets socials bàsics, quin paper pot jugar aquí la filantropia? Volem una societat civil “prestadora de serveis públics”, amb un pressupost del 99% procedent de fons públics? Volem deixar que els ciutadans decideixin on han d’anar part del seus impostos en polítiques socials, com ara el 5%/1000 a Itàlia, una versió més moderna del 0,7% del IRPF? Hi ha espais per la filantropia en un model social garantista de finançament públic dels serveis? Podem conjugar el finançament públic dels serveis amb ingressos privats procedents de donacions, llegats, fundacions o empreses?  Necessitem un estat i uns partits que ho decideixin tot per nosaltres?

 

Data: Dijous, 21 de març del 2019

Lloc: Escola de l’IGOP – Urrutia, 17 – Barcelona. Telf. 93 407 62 03


igop.bcn@uab.cat

 

…………………….

ponentsPONENTS:

Presentació i coordinació: Ricard Valls, director de Zohar Consultoria&Marketing Social

 

Participants:

  • Pepe Adelantado, professor jubilat de Sociologia (UAB)
  • Àngels Guiteras, Gerent de Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

 

Idioma de la sessió: català / castellà

 

…………………….

materialsMATERIALS DE LA SESSIÓ:

  • No disponible

 

…………………….

videoVÍDEO DE LA SESSIÓ