Una ciència social pública des de l’IGOP

L’IGOP ha practicat -en els seus 10 anys d’existència- el que s’ha anomenat una “ciència social pública”. Què ha caracteritzat aquesta pràctica? En primer terme, afirmar-se com un lloc de connexió entre disciplines (ciència política, sociologia, economia, geografia, etc.) que constitueixen l’univers del coneixement sobre la realitat social en totes les seves dimensions. A l’hora de fer la seva tasca, per tant, ha defugit el sectarisme estèril dels compartiments burocràtics. Ha generat d’aquesta manera una aproximació en la seva perspectiva i en el seu contingut molt més rica i flexible que les que caracteritzen de vegades altres treballs.

Però també s’ha proposat de fer ciència social “pública”. No com una preocupació per la divulgació mediàtica de la seva obra, sinó en la selecció de qüestions a investigar i en l’enfocament adoptat en el seu tractament. S’ha ocupat de problemes que formen part de l’agenda social actual, una agenda força carregada en aquest canvi d’època que estem vivint. Ha esquivat concentrar-se en assumptes que poden tenir interès des d’una perspectiva acadèmica, sense tenir massa rellevància social. O, al menys, de forma directa.

Alhora, en el seu tractament de les qüestions seleccionades ha procurat evitar el risc de la presumpta divisió entre recerca pura o bàsica i recerca aplicada o d’encàrrec. Aquesta és una distinció que té el perill de desconnectar, per una part, la informació que s’obté en l’anàlisi de la realitat i, per altra, la necessitat de fer avançar el coneixement teòric que ajudarà a interpretar-la. I quan es pugui, a corregir-la i millorar-la. Sense aquest anar i venir continuat, la recerca aplicada es converteix en una rutina sense rendiment intel.lectual, i les seves intencions d’influir sobre les polítiques públiques també queden molt limitades.

Finalment, cal remarcar que l’arrelament de l’IGOP en el seu entorn local no ha representat -a diferència d’altres experiències- cap limitació significativa en els seus plantejaments. Al contrari. Ha contribuït a la definició del seu pla de treball, recollint problemes nous i vells d’aquest entorn, cada cop més protagonista en el món globalitzat. Ha estat receptiu a les respostes i iniciatives socials que aquests problemes han generat i ha permès orientar les seves reflexions cap un horitzó global. D’aquesta manera, ha pogut comparar realitats ubicades en latituds molt diferents, però amb problemes comuns que intenten gestionar des de la pròpia perspectiva.

Ciència social pública, arrelada en l’entorn local i projectada cap una dimensió global. És la que crec que caracteritza la trajectòria de l’IGOP, construïda a partir de l’experiència en ciències socials acumulada en la UAB i en els seus departament. Per molts anys !


Josep Maria VallèsDr. Josep Maria Vallès
Catedràtic emèrit de Ciència Política i de l’Administració
Universidad Autónoma de Barcelona