Vincle amb l’IGOP … Vincle professional, però sobretot emocional, molt intens. Sobretot, en el període previ al de l’existència formal que ara es celebra. En el període de somniar el projecte, de donar les primeres puntades, de desenvolupar el primers projectes. Primer, amb el petit nucli que va crear el projecte i després veient com s’hi anaven incorporaven persones més joves i amb moltes ganes que agafaven allí la seva primera experiència en recerca.

Fa poc em preguntaven perquè havia entrat al IGOP. I la resposta era molt senzilla: per que em sentia molt a gust amb les persones que el formaven. Gent amb la que es treballava molt bé, competent i alhora humana, més cooperadora que competidora, amb la que sempre hi havia espais per riure i experiències per aprendre els uns dels altres. He donat forces voltes després, però a pocs llocs he trobat un ambient humà tant excepcional.

 

a pocs llocs he trobat un ambient humà tant excepcional

 

Molts anys d’evolució per haver d’afrontar crisis de creixement i de decreixement. Per haver d’aguantar molts canvis. Amb persones que marxaven buscant nous horitzons i persones que no es podien quedar per manca de perspectives. Crec que el fet que l’IGOP hagi estat capaç de sobreviure períodes personals, econòmics i polítics difícils, canviant en molts aspectes però mantenint bona part de les idees originals, és la millor prova que el projecte tenia molt sentit.

Trobar els equilibris necessaris entre ser capaços de produir recerca de qualitat i que alhora tingui utilitat i rellevància social, entre ser espai d’aprenentatge sense flirtejar amb ser escola de precarització eterna, entre ser un espai de recerca però no donar l’esquena a la formació (i veure com la primera ens ajuda a millorar la segona), entre no ser políticament neutrals i alhora poder treballar amb administracions públiques o societats civils molt diverses, entre ser prou local i prou global alhora, són un conjunt de reptes difícils als que l’IGOP ha anat donant les millors respostes que ha sabut o que ha pogut en aquests anys.

Molta sort per als propers deu anys i que ens seguim trobant en moltes aventures!


Joan FontDr. Font, Joan
Investigador científico del CSIC. Es doctor en Ciencias Políticas y Sociología por la Universitat Autònoma de Barcelona (1993, Premio Extraordinario de Doctorado) y Master en Ciencia Política por la University of Michigan