caesen

Apunts i notes de la 3ª escola d’estiu

“Innovar socialment per donar resposta a les necessitats de la gent”

REBOLLO_oscar3OSCAR REBOLLO (Director Escola del IGOP).
Per construir el programa de l’escola d’estiu, també en les edicions anteriors, sempre posem al centre de la reflexió un “concepte inspirador”. A l’edició d’aquest any 2014, el concepte inspirador del programa ha estat el d’Innovació social.

Tot i que ara es parla molt d’innovació social (IS), tant de cara a desenvolupar programes i projectes d’intervenció pública, com per assenyalar experiències singulars de la societat civil, o en la construcció de marcs conceptuals per a la recerca social i socioeconòmica, no semblava un concepte massa clar i definit. Personalment, ni abans d’aquesta darrera escola d’estiu, ni després d’haver assistit a bona part de les sessions, no puc dir que ja tingui “les idees clares”.

Però els debats d’aquestes dies, les diverses presentacions, les experiències i els seus protagonistes, sí que m’han permès clarificar algunes idees. Aprofito, doncs, per compartir els meus apunts d’aquesta setmana per si poden ser d’algun interès, o d’utilitat per algú. Ni són ni volen ser cap resum, ni unes conclusions de cap mena. Es tracta d’idees soltes que he anat caçant d’aquí i d’allà, i d’algunes reflexions més personals. Tal vegada, el més personal de tot pot ser la forma de presentar-los.


 

Dilluns 30 de juny de 2014
QUÈ ÉS INNOVACIÓ SOCIAL I PER QUÈ ARA
[ veure programa ]

3a_escola_estiu_02

  • Rubén Martínez em confirma la intuïció: el concepte d’innovació no sembla una cosa plenament construït i assentat, ni en les ciències ni en les pràctiques socials: “Hi ha un núvol d’imaginaris al voltant del concepte d’Innovació Social (IS), que comporten, al seu vegada, els seus corresponents imaginaris de la societat sencera “. En tot cas, per començar, “InnovacióNO ÉS sempre ni necessàriament el que va abans de “tecnològica“.
  • Sembla predominar una mirada economicista de la innovació: innovar en l’empresa, en la producció, en el disseny del producte, en la identificació de nous nínxols de mercat,
  • Però la innovació, si es reclama social”, és per apuntalar una mirada que vagi més enllà de l’econòmic i mercantil: En part perquè “no només el mercat necessita solucions” i, en part, perquè no sempre el mercat és la solució : ara mateix, sense anar més lluny, sembla bastant clar que les “solucions” no vindran del mercat. Alguns confiem que vinguin de la política, perquè del mercat el que vénen són els problemes, no les solucions.
  • Sembla que parlar de “innovacions” ha de ser parlar de “solucions”: una innovació és una solució, “una nova solució a un problema que roman“. Però, quin ha de ser l’abast, profunditat o escala de la solució? Li podem anomenar solució al que no ataca les arrels profundes del problema? Per exemple, què signifcaría parlar de “solucions”, en respostes a la crisi? Quin és el problema, quines les seves causes profundes i quina seria llavors la solució? Em quedo amb la idea que parlar de “solucions” pot resultar problemàtic, i em convenç més parlar de “respostes” … que ja veurem si seran o no, en quina mesura, i a quines, “solucions.
  • Vaig apuntar: “Up social – escalar i replicar el que funciona” perquè em va recordar una idea rescatada de la teràpia estratègica, tant per a persones com per a organitzacions: es pot aprendre dels errors, però del que més s’aprèn es dels encerts. Els primers et diuen el que no has de fer, però els segons, els encerts, apunten clarament el que sí s’ha de fer.
  • Es parla molt a la sessió de que “tota IS ha de comportar un canvi en les relacions de poder”; de “canvi cultural: apoderament cultural”; de que “La economia, la cultura y la política no se entienden por separado”. No debemos descuidar la compresión de las practicas de IS desde el punto de vista de las estructuras sociales de las que emergen. La estructura social es el proceso social que configura el mapa de las desigualdades en una sociedad, y es en relación a ese mapa que debería enfocarse al menos una de las miradas sobre la IS.
  • Més enllà de la protesta o de la sensibilització, IS és fer propostes, una IS és una proposta, una pràctica!!
  • La IS desdibuixa fronteres: disciplinàries, acadèmiques. També desdibuixa i reconfigura actors, rols i formes de relació.
  • Quina ecologia fomenta la IS? Aquesta és una qüestió clau, i les respostes que es van apuntant al llarg de les presentacions semblen coincidir en una idea central: és clau fer pinya, fer equip, fer comunitat!! Dintre d’aquesta ecologia, també necessitem finançament ètic, eines formatives pròpies, mitjans audiovisuals compromesos i crítics, desenvolupar un mercat social -tot el circuit-, i una administració dinamitzadora, facilitadora i client.
  • Ull amb el concepte d’IS!! Portem ja una estona parlant i sembla que IS pot ser un concepte que substitueixi, oculti, desdibuixi o faci oblidar altres: com “lluites socials“, canvi social”, participació i acció comunitària, etc

 

Dimarts 1 de juliol
INNOVAR DES DE LA BASE PER DONAR RESPOSTA A NECESSITATS
veure programa ]

3a_escola_estiu_01Dimarts no vaig poder seguir tota la sessió. Els meus apunts d’aquest dia son escassos, i tots els vaig prendre a la presentació d’experiències de la primera part (veure programa)

  • Al principi sempre hi ha un grup reduït de gent, amb moltes i bones idees. Al principi, sempre hi ha més idees que gent!
  • El que més interessa són els processos que promoguin una “canvi cultural”: altres formes de llegir i interpretar la realitat, altres valors, altres formes de veure els altres i de relacionar-nos,
  • Atenció!!! Aquests dos “aprenentatges” em semblen estratègics:

1 / Aprendre a construir complicitats perquè les coses canviïn: aprendre a sumar!

2 / Participar d’Experiències d’organització, per aprendre a organitzar-se!!

 

  • Parlant de Ciutat Meridiana, torna a sortir el repte que suposa fer política (construir projectes col·lectius), a partir de necessitats i demandes individuals. Una política que, a més, no sigui només d’afectats (el repte de promoure l’acció política del “no afectat”)

 

Dimecres 2 de Juliol
EMPRENEDORIA, INNOVACIÓ I CREATIVITAT
veure programa ]

El tercer dia es va parlar d’emprenedoria social, i de creativitat.

Video de la sessió sobre Emprenedoria Social en el marc de la 3a escola d'estiu IGOP

Video Sessió Emprenedoria Social

Ja hi som!!! mil definicions diferents per a cada concepte!! Així que lo important no potser trobar una definició, si no identificar bé els debats que cal mantenir al voltant de les pràctiques socio-econòmiques que es reclamen “socials” a més d”emprenedores”. Aquí van algunes preguntes:

  • Més emprenedoria social vol dir menys estat social?
  • Què es fa amb els beneficis quan l’emprenedoria és social? (i quan no és social?)
  • Quins són els criteris per definir el projecte empresarial? (resoldre problemes socials?)

També….

  • Els projectes d’emprenedoria social han de tenir una doble rendibilitat: social i econòmica
  • Hem de desmitifica la figura de l’emprenedor super-heroi per mirar més l’equip
Video de la sessió sobre creativitat a l'Escola d'Estiu

Video Sessió Creativitat

El debat sobre creativitat em va emocionar. El tenim en video i penjat al web, i al meu bloc de notes només tinc un apunt: veure’l més d’un cop i més de dos!! No hi tinc més notes, però si s’em va quedar una idea, un eix conceptual que podem trobar a la base dels més significatius procesos de creació: “valors + persistir + altres formes de relació amb l’error “: (1) un projecte (o una persona, o un equip) per poder ser creatiu ha de tenir un sentit i s’ha de fonamentar en valors; (2) la creació és una disciplina en la que cal persistir (una i mil vegades); (3) no podem crear si tenim por a equivocar-nos. De fet, necessitem una altre forma de relacionar-nos amb l’error! (no traumàtica i més procesual).


 

Dijous 3 de Juliol
INNOVACIÓ SOCIAL I TECNOLOGIA
veure programa ]

InnovacioSocialSobre tecnologia: la seva naturalesa la dóna el seu ús; i pot produir tant poder com contrapoder.

Sobre innovació i tecnologia poca cosa puc dir, doncs tampoc vaig poder seguir bona part de la sessió. Amb tot, si que vaig deixar alguns apunts al meu bloc de notes manuscrites.

1r: Què bé que haguem vingut al Candela (Terrassa), un espai i una gent que val la pena conèixer, i de les que es pot aprendre molt.

2n: La tecnologia només es pot entendre socialment en el context de les estructures socials (relacions de poder i desigualtat) en que és desenvolupa i expandeix.

3r. Tinc molts dubtes sobre com hauria de ser una ciutat intel·ligent (smart city) , però si puc fer-me una idea de com poden arribar a ser les ciutat revestides de capes i capes de tecnologia de la informació.


 

Divendres 4 de Juliol
ELS REPTES DEL CREIXEMENT EN ORGANITZACIONS AMB VOCACIÓ TRANSFORMADORA – Espai estÀrter
veure programa ]

Video de l'acte de sessió de clausura a l'Ateneu Flor de Maig

Video Sessió Clausura Ateneu Flor de Maig

De l’últim dia tinc 6 notes al meu quadern (bé, hi ha una setena… però no entenc la lletra!!)

La primera: se’m fa evident que cal pensar en les organitzacions. Cal pensar com organitzar-se: des dels aspectes més micro, als mes macro.

La segona: la organització ha d’estar al servei del projecte, de la intencionalitat última del que volem construir i per a què volem construir-lo: l’organització no hauria de ser un fi en sí mateix.

La tercera: vaig escriure “mitificar/desmitificar” al meu quadern, i estava pensant en com hem mitificat, unes i altres, alguns principis organitzatius. Cal sempre “desmitificar” per poder-los repensar i equilibrar. Per algunes serà l’assemblea, per altres els representants, per altres el referendum. Sembla masa fàcil.. Bé, la conclusió que em queda és que primer pensem la funció i després ja veurem quin ha de ser l’instrument.

La quarta: “El paper ho aguanta tot”, què vol dir que podem escriure fórmules organitzatives perfectes, però no ens podem organitzar perfectament. No se si és possible organitzar de forma “perfecta” una col·lecció de segells o de papallones, però per a un grup humà viu i actiu, amb intencionalitats i interessos, tot tindrà pros i contres, partidaris i detractors, punts forts i febles, etc. Potser no sigui una mala manera d’organitzar-se posar al centre de l’anàlisis organitzatiu una reflexió sobre quina i quanta diversitat volem incloure

La cinquena: “La confluència és construeix” què vol dir que no és tant una qüestió de demanar-la, invocar-la, de reivindicar-la o exigir-la. La questió és “què fer” per construir-la, per a que sigui possible. Aquí sempre està la qüestió de quina és la pregunta adequada per aquelles persones/organitzacions que volen confluir: què ha de fer l’altre? o què haig de fer jo?

Si les confluències s’han de construir sobre la base del que “els altres” han de fer (per que jo ja estic a on haig d’estar), de que són “els altres” els que han moure fitxa, la cosa no pinta fàcil.

La sisena: sobre els lideratges, vaig apuntar al meu quadern que “millor 1 pas per endavant, que no pas 50!!”, que vol dir que necessitem persones/grups que obrin camí, que amb les seves formes de pensar i de fer, de relacionar-se, liderin!. Això segurament suposarà que aquestes persones o grups vagin “un pas per endavant”, però no haurien de ser “50”.

3a_escola_estiu_03

Sessió clausura Ateneu Flor de Maig (Barcelona)

Ah, i la sessió la fem a l’Ateneu La Flor de Maig del barri del Poble Nou a Barcelona. Aquest any hem fet escola amb l’Ateneu Candela de Terrassa i l’Ateneu de la Flor de Maig. Valorem molt i molt l’oportunitat que ens dona organitzar l’escola d’estiu per a propicia aquesta mena de relacions i agraim moltíssim que la gent dels ateneus ens acullin.


 

Una última nota sobre pressupost (TRANSPARÈCNIA I RENDIMENT DE COMPTES): el pressupost d’aquesta edició ha estat d’uns 3.500 € aproximandament. Les matrícules i inscripcions han aportat uns 1.200 €. La resta, uns 2.300 €, els aporta l’IGOP del seu pressupost.

Gràcies a totes les que vareu participar.

Bon estiu!

By IGOP

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR